ESPECIAL MARIA GELI

Sabeu què m'ha passat?

Així és com la Maria iniciava sovint les seves converses.

Des del GAM21, l'Antònia, la Babs, la Marta, la Lídia, la Myriam, la Meri Blasi, la Rosa M Rechi, la Laura Martin i la Meri Palmi estem especialment tristes. 

Era el mes de setembre quan començàvem a pensar en el GAM21 d'aquest curs. Una de les primeres tasques era confeccionar una llista de les persones imprescindibles que ens aportessin el seu viscut en relació als 30 anys d'Escola Andorrana.

La Maria era la primera de la llista. Segurament perquè gran part d'aquests 30 anys no es poden entendre sense la Maria. 

La Maria... la seva passió i dedicació per l'escola, el seu compromís amb els alumnes i les seves famílies, lluitadora, humil, creativa, exigent, divertida amb un punt de timidesa, un sac de nervis,  feliç de fer feliç els altres. 

La Maria...  una dona treballadora, incansable, sempre cercant les solucions més inimaginables allà on ningú les veia.  
Que no teníem material, doncs cap problema!, el fuster del davant el fabricava i els mestres i ella mateixa mans a l'obra per pintar-lo; que havíem d'iniciar els nostres alumnes a esquiar, cap problema!, pujava en  un trineu i ja en tenia prou per aplanar el camp de Xixerella; que feia falta un telesquí? una corda lligada a la cintura de dues persones i som-hi, nens amunt i nens avall... Crec que aquestes situacions i tantes altres, que avui dia ja són anècdotes,  quedaran gravades al llarg de tota la nostra vida.

Mare meva si n'hem après de coses i cosetes amb la Maria! , tot i que en certs moments el seu tarannà i les seves maneres de gestionar podien semblar surrealistes, ha estat  la nostra mestra. La Maria  ens ha ensenyat que allò que volem aconseguir amb feina i dedicació ho podem fer;  la Maria ens ha ensenyat la humilitat,  ens ha ensenyat  l'exigència, ens ha ensenyat la paciència, , la Maria ens ha ensenyat la fermesa, ens ha  ensenyat la devoció i sobretot, i per damunt de tot , la Maria ens ha ensenyat a estimar l'escola.

Des del GAM21 estem treballant des de fa temps en la creació del premi Maria Geli, un premi de  caràcter pedagògic i que, ara més que mai, continuarem treballant per a fer-ho possible.

Aquest escrit ocupa  l'espai que li havíem reservat al blog GAM21, i hi anirem afegint tots els escrits que ens vulgueu fer arribar.

Gràcies Maria per tots aquests moments compartits que, de ben segur, sempre restaren a la nostra memòria.

GAM21, 23 d'abril de 2013

A LA MARIA GELI

Avui és un dia trist per l'Escola Andorrana, ja que ha marxat una de les persones que més se l'ha estimada.

La Maria sempre ha estat i serà la nostra directora. La primera directora d'una  escola que els alumnes de la primera promoció considerem la nostra família. Una família que ens ha ensenyat abans de tot a ser persones, a somiar, a compartir, a gaudir aprenent i a cantar les cançons que tant li agradaven.

No podrem oblidar les nostres primeres baixades esquiant a la Xixerella, la nostra estada a la borda de la Vall d'Incles, la nostra festa de la primavera..... Com ella ens cantava, i és que n’hem de fer un món molt més humà i és que hem d’acostar-nos molt més a la natura.

Maria, gràcies per haver fet realitat aquest projecte, la petita escola dels somiatruites, una escola on tothom hi era benvingut perquè casa nostra és casa vostra si és que hi ha cases d’algú. Sense tu la història d’aquesta escola no hagués tingut lloc, i la nostra història segur que hagués estat ben diferent.

Gràcies per fer-nos sentir orgullosos de la nostra escola...i sobretot gràcies per formar part de la nostra família.

Alumnes de la Primera Promoció de l’Escola Andorrana

Andorra la Vella, 20 d’abril de 2013

A la Maria, a qui admirava

A una de les pioneres del plurilingüisme a l'escola andorrana.

Maria Geli, amb el seu entusiasme, va ser una de les persones més actives i compromeses amb el nou sistema escolar d'Andorra.

Joaquim Dolz

Ginebra,  Suïssa

Tancant els ulls veuré de nou la casa

i l'heura i el xiprer quan , a sol post,

fa de bon seure sota l'olivera;

tancant els ulls i obrint el sentiment.

Tu seràs lluny també, però el record, com un vent molt 

suau ens unirà en una sorprenent esgarrifada.

                                              Miquel Marti i Pol

24 d'abril, 21h. 

Ens arriba aquest article de l'Espe i l'afegim automàticament a l'ESPECIAL MARIA GELI

Esperança Serrano
Mestra. Escola Andorrana d'Encamp

Fa més de trenta anys que la Lidia Armengol Vila ens demanava als que treballavem a la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports què en pensàvem de tenir una escola del país... una Escola Andorrana.

En aquella época hi havia “l’Assessoria Pedagògica” on hi treballaven la Maria Geli, la Roser Bastida, la Martina Camiade i la Mercè Segura.

Recordo com es van moure cap a París, Italia.. i van tornar parlant de la Maria Montessori.

Al carrer Ciutat de Valls, d’Andorra la Vella, van fer  la primera aula-escola...

i ja han passat trenta anys!

Us podria explicar moltes anècdotes!

Dir que ser mestra és una de les millors feines.

Dir que compartir  el dia a dia amb els alumnes és molt enriquidor a molts nivells.

El que avui voldria fer-vos arribar amb aquestes quatre ratlles és la meva admiració a aquestes persones que van fer que la nostra escola es fes realitat.

A tots aquells pares que van creure en aquest projecte, als alumnes, i a tothom que va treballar fort per tirar endavant la nostra escola.

A la Maria Geli, que va donar tot i més per aquesta escola.

Per a mí, Escola Andorrana sempre serà Maria Geli.

Us he posat un vídeo que té molts anys. Eren els meus inicis com a mestra... com ha passat el temps... mirant-lo veig tantes coses... com he après... i el què em queda!

Gràcies nens, gràcies companys, gràcies a tothom i sobretot a la Lídia Armengol i a la Maria Geli.

Gràcies!

                                   

Espe.

24 d'abril, 22h. 

Nova aportació que ens arriba del País Basc. 

La teva empremta…Maria.

Mestra i mare de tots.

Arriscada, perseverant i etusiasta.

Rica en sabers, en estima i dedicació.

Imaginativa i creativa fins l’infinit.

Acollidora.

Generosa en sabers, materials curriculars i deliciosos plats.

Exigent.

Lluitadora per les bones causes: la qualitat de l’ensenyamet, els drets dels infants, la democràcia i la llibertat d’expressió.

Imprevisible.

La teva empremta, Maria, resta a l’Escola Andorrana que tant has estimat i en tots nosaltres.

Meritxell Orteu Riba

Abril del 2103