Avui no calen presentacions, anem als orígens...
gam21
Em dic Magda Sinfreu i la meva feina la sento de
vocació, de molt petita ja volia ser mestra. Actualment imparteixo classe a
Escaldes-Engordany al nivell de Maternal B (nens i nenes de 4 i 5 anys ) i hi
disfruto molt. A l’escola es treballa en equip i amb les meves companyes
acostumo a estar-hi molt a gust.
L’any 1982 juntament amb la Teresa Ros i la Lídia
Magallón totes tres d’Escaldes-Engordany, vam ser les mestres pioneres de
l’Escola Andorrana, l’any següent s’hi van incorporar la Rosa Mª Aleix, la
Martina Martinez i la Francesca Lanau i cada any s’anaven afegin noves
companyes. La nostra feina estava dirigida aleshores per les assessores
pedagògiques de la Conselleria d’Educació,
les impulsores de l’escola. sobretot per la Sra. Roser Bastida i la Sra.
Martina Camiade, conjuntament amb elles elaboràvem el programa i organitzàvem
en aquell moment l’Escola Maternal Andorrana que estava situada al carrer Ciutat de Valls d’ Andorra la Vella. També hi
havia la Sra. Lídia Armengol i la Sra. Mercè Segura. L’escola es va crear
bàsicament amb l’objectiu de que els
nens fessin un tronc comú d’adaptació i
integració al català i al país i desprès s’escolaritzessin als altres sistemes
educatius existents. Per això es van crear tres classes: la de català que era
la meva, la de català - francès que era el grup de la Lídia i la de català - castellà
que era el grup de la Teresa.
Per sobre de les assessores pedagògiques hi havia
el Conseller d’ Educació el Sr. Antoni Ubach i el Cap de Govern el Sr. Òscar Ribas Reig.
El que va néixer per ser tan sols una Escola
Maternal Andorrana, gràcies a la voluntat i la lluita dels pares d’una societat
andorrana més progressista i reivindicativa d’una escola del país, que
imparteixi els programes en català i laica es va iniciar l’Escola Andorrana de
primera ensenyança i així va ser que l’escola va anar creixent a mesura que
anaven creixent els nens. Sense ells, sense els alumnes, l’escola no hauria
estat possible. El primer any érem 32 alumnes, 30 anys més tard hi ha una
escola de maternal i primera ensenyança per parròquia, tres escoles de segona
ensenyança, una de batxillerat, i amb un total de 4.270 alumnes.
Abans d’escriure aquestes paraules i per mirar de
fer-ho amb més tecnicismes i de forma més professional, he de dir que he buscat
per internet, “el paper del mestre avui”, “ l’ école aujourd’hui”,…he mirat
tota la informació en relació a l’escola, i es podrien omplir fulls i fulls
molt ben escrits, però també he llegit alguns articles de persones que com jo,
estan o han estat relacionades amb l’escola com la nostra estimada cuinera la
Sra Cielo, diferents mestres i pares, també l’article d’un bon alumne que el
recordo quan era petit el Cerni Escalé i he optat per seguir l’ estil de tots
ells, dir allò que sento desprès de 30
anys que com molt bé diu la Sra. Cielo és tota una vida. Per cert els
ordinadors, l’internet, totes aquestes noves tecnologies, són pel mestre una eina
extraordinària, imprescindible. No hem de deixar d’invertir en aquest aspecte.
En aquell temps a la classe ens fèiem
impremtes de gelatina, també en trèiem el seu profit,
Si em demanessin, si els començaments van ser durs,
diria que als 20 anys res ens feia por, part d’ il·lusió, part d’inconsciència,
suposo. A més ens encoratjava treballar amb els nens i el projecte de crear una
escola pròpia del país. No ens qüestionàvem ni per un moment si fer el
transport escolar, era feina nostra o no, el fèiem amb el clípol, un Mercedes
vell, petit i arrodonit, per mi i segur que per molta altra gent és un record
bucòlic. No ens qüestionàvem si portar les grans olles a l’hora de dinar, d’un
edifici a l’altre, perquè les anàvem a buscar a la cuina de l’escola francesa,
i no hi havia ascensor i la cuina estava situada a l’àtic i hi anàvem a peu, ho
fèiem i punt. Sempre ens va caracteritzar l’optimisme i l’alegria de la primera
feina.
He viscut tots els canvis, totes les transformacions
de l’escola, tot el creixement ràpid al ritme d’un país que semblava que volia
adelantar- se al temps. Sovint tant ràpid que sempre teníem l’ impressió de no
arribar-hi a temps, però sempre ens en hem sortit.
El treball en equip ha estat la clau, hem desmuntat
i muntat classes, hem estat a Ciutat de Valls, a l’edifici de la Mercedes, de
forma provisional, a la casa de colònies de Sispony, de Casa Teixidó, als
Barracons del Clot d’Emprivat desprès ja es va fer l’Escola Andorrana
d’Escaldes-Engordany, on he volgut estar sempre, es van anar creant escoles a
cada parròquia. L’augment d’alumnes va ser espectacular i els nens s’anaven
fent grans i els programes havien d’anar a la par. Hem treballat amb diferents
metodologies i utilitzat diferents materials. Després d’aquest viscut només
puc que sentir-me una privilegiada.
Quan em demanen què és l’escola per tu, dic que és
un espai de VIDA i ho escric amb majúscules, els nens i les nenes són plens
d’energia, l’arribes a palpar, olorar i sentir dins la pell. L’escola és
dinàmica, és acció, ensenyes, s’aprèn,
es canta, es juga, s’expliquen contes,
es pinta, es recita, es fan representacions, es fa esport, esquí,
natació educació física, pisicó, vas a la biblioteca, explores l’entorn, anem
d’excursió, de viatge, es celebren festes, es fan reunions de pares, de
mestres, fas un munt d’activitats, es un món de creativitat i ple d’emocions
…ara riuen, ara ploren, ara s’enfaden, ara fan una trasteria, ara els abraces,
ara els renyes, és afecte, sorpresa, paciència, vocació, estimar, valorar,
respectar, esperar, dir, callar, parlar, observar, amb molta comprensió es
resolen conflictes, es treballen valors i actituds,….
Per mi que tinc els nens de maternal, és conviure amb entusiasme amb les seves
necessitats i especificitats. Els nens i nenes
ho porten tot a dins, el mestre els ha d’ajudar a créixer i a ser persones. Cal saber escoltar
els nens i creure en les seves possibilitats.
Evidentment tota aquesta vida s’emmarca dins uns
principis i unes finalitats, que es
concretitzen en uns programes que defineixen tots els aprenentatges instrumentals,
socials i culturals. Es té en compte l’aprenentatge de les llengües estrangeres
que volen afavorir l’obertura a la cultura universal i una relació fluida amb
els altres països. És una escola integradora i activa que té en compte
l’atenció a la diversitat i l’aprenentatge significatiu.
El què més preocupació em porta de tot plegat, en aquests moments, és que els
joves d’avui hauran de fer front a un mercat laboral poc encoratjador en tots
els àmbits. molta part dels nostres alumnes han arribat molt lluny en els seus
estudis, són arquitectes, advocats, enginyers, dissenyadors, metges,
mestres,…però encara que ara no sigui fàcil per a ells, m’allibera i em porta
optimisme saber que hem format persones
molt competents que estan preparades per recórrer el món.
