Superant pors... La por de compartir
Al centre, a les aules, la innovació, la recerca d’aquells materials, estratègies, activitats… que millor fan funcionar el teu grup, aquell nen en concret, la por de compartir és una constant que es pot convertir en:
- Un hàbit arrelat en l’equip que col·labora i comparteix.
- Un hàbit arrelat en algunes persones que comparteixen i altres se n’aprofiten, sovint, sense aportar.
- Un hàbit arrelat en algunes persones que competeixen per veure qui va més lluny, qui ho fa més bé, qui obté més prestigi i que no comparteixen
Superades les pors sorgeix la necessitat de compartir:
- Per generositat, quants més se n’aprofitin millor
- Per aprendre, què us sembla, com ho veieu, com ho faríeu, com ho milloraríeu, i tu com ho fas?...
- Per desangoixar, si m’escolteu ja em sento millor, si em doneu el vostre parer o alguna petita recepta...
- Per crèixer, compartint em sento més segur, més confiat, m’ajuda a atrevir-me, a prendre decisions, a fer un pas més...
Per què crear aquest espai de reflexió sobre el fet educatiu?
Molts de nosaltres hem anat passant per diferents moments de tot aquest descriptiu, per diferents fases en funció del creixement personal i professional. Ara necessitem sistematitzar aquest compartir, per posicionar-nos sobre el fet educatiu, per crear consciència, per desangoixar-nos, per continuar aprenent, per construir... i per a què tot plegat ho puguem COMPARTIR amb molta més gent.
Compartir en l’era digital
Estem en un nou món, complex, global i de vegades difícil de comprendre, però, alhora, amb unes possibilitats infinites. Ara, un grup com el nostre, no pot esdevenir només un grup de lectura i reflexió tancat en sí mateix i compartint i retroalimentant les seves úniques percepcions. Amb les noves tecnologies pretenem, amb un sol click, contactar i contrastar les nostres reflexions amb tothom que hi estigui interessat.
Compartir la construcció col·lectiva d’una nova educació
L’educació és una de les claus d’aquest nou món tot just iniciat. La nova educació ha de sorgir necessàriament de l’intercanvi i la discussió compartida entre els diferents membres de la comunitat educativa, sense estaments jeràrquics, sense rigideses i sense lligams coorporativistes. GAM21 ha de poder oferir-nos aquest espai.
El mapa no és el territori
Compartir la construcció col·lectiva d’una nova educació
L’educació és una de les claus d’aquest nou món tot just iniciat. La nova educació ha de sorgir necessàriament de l’intercanvi i la discussió compartida entre els diferents membres de la comunitat educativa, sense estaments jeràrquics, sense rigideses i sense lligams coorporativistes. GAM21 ha de poder oferir-nos aquest espai.
El mapa no és el territori
Tots nosaltres mirem el territori a través dels nostres mapes mentals. Les nostres mirades sobre l’educació també són fruit de creences i filtres que només percebem quan, de sobte, ens adonem de la diversitat de mirades possibles sobre el mateix fet. Compartir-les ens ajudarà a enriquir els nostres propis mapes i fins i tot, adonar-nos que ens en calen de nous.
I perquè neix a Andorra?
I perquè neix a Andorra?
Neix entre muntanyes, de la profunditat de les valls, amb els vincles i lligams d’un grup d’ajuda mútua establert i alimentat durant anys, amb la maduresa dels anys i el compromís compartit vers una educació pública i nacional de qualitat.
I tu? També tens la necessitat de compartir?
I tu? També tens la necessitat de compartir?
