De vegades hom s'adona que la noció del temps sol ser molt subjectiva. Un sistema educatiu de 30 anys es defineix com a jove; un ordinador el situem a la prehistòria. L'Escola Andorrana va néixer sense ordinadors i en aquest nou article us presentem el testimoni d'una de les persones que més ha seguit la seva evolució a les aules, el Jaume Tadeo.
GAM 21
Ja fa uns dies que les
companyes del grup GAM21 van contactar amb mi, com antic mestre de l’escola
andorrana i em van demanar d’escriure quelcom sobre la nostra escola.
Qui em coneix sap que no
podia ser d’una altra manera, i he intentat donar una visió positiva i divertida del dia a dia de
l’escola.
Després d’anys de
treballar com a mestre a l’escola
andorrana, us voldria explicar un dels episodis més simpàtics que em ve a la
memòria, n’hi ha d’altres, però aquest uneix dos mons que sempre m’han entusiasmat,
l’educació i la informàtica.
Fa uns anyets que els
ordinadors van començar a introduir-se als col·legis. La nostra escola va
gaudir de 4 o 5 ordinadors, ara no ho recordo exactament, dels que en aquells
temps es deien PC d’IBM. Unes màquines portentoses i caríssimes, que ens tenien
meravellats a nens i adults.
Ve, al que anàvem, la
nostra escola disposava d’aquests ordinadors però en una incipient informàtica educativa,
bàsicament sols podíem treballar amb programació de BASIC, cosa bastant
impensable amb nens de maternal. Afortunadament ens van mostrar un nou programa
que ens permetia fer les primers passes en informàtica.
LOGO, va ser el programa
que ens va obrir les portes a introduir la informàtica a l’alumnat. L’activitat
que es feia en aquell moment era la següent:
Primer, l’alumne
dibuixava i pintava en un paper de quadres grossos (0,8x0,8) un dibuix, que
recordava als models de punt de creu que es veuen en les merceries.
Després, anàvem en petits
grups als ordinadors on cadascun d’ells reproduïa el dibuix seguint les famoses
instruccions de: dreta 90, avança 15, esquerra90,….
I a poc a poc, amb molta
paciència i temps reproduïen el seu dibuix.
Així un dia, després de
realitzar el primer pas vam anar als ordinadors amb un grupet dels alumnes més grans, 5 anys, i vam començar a connectar
els ordinadors. Mentre els hi anava obrint la sessió i posava el programa per
treballar, els infants esperàven pacientment. Però una nena ja no va poder més i
quan va veure una llumeta a la pantalla va cridar: “Jaume, li ensenyo, li
ensenyo.” Em vaig girar i vaig veure que amb molta fe tenia posat el seu dibuix
de paper davant de la pantalla perquè fos aquesta qui el copiés.
Qui ho diria, que anys
més tard, l’Alba tindria raó, i que actualment qualsevol portàtil pot capturar
les imatges que li mostrem.
Jaume Tadeo
