dimarts, 30 d’octubre del 2012

1. Un inici, una direcció...


Avui 30 d'octubre iniciem el recorregut GAM21 per celebrar el 30è aniversari de l'Escola Andorrana. D'aquesta manera ens volem afegir a l'eix de la celebració basat en 15 +15 de l'Escola Andorrana.

Al llarg d'aquest curs, ens proposem anar-vos exposant una mostra d'emocions, vivències i experiències de moltes persones que han format part de diferents trams d'aquest camí i que s'han avingut a compartir-ho amb tots nosaltres.

L'inici d'aquest recorregut el fem amb l'aportació de l'Ester Vilarrubla, actual directora de l'Escola Andorrana, que conjuntament amb les anteriors, han marcat la direcció que ha anat emprenent l'escola.

GAM21




 Ester Vilarrubla, directora de l'Escola Andorrana


Quan  el curs passat amb els equips directius vam començar a parlar del 30è aniversari de la creació  d’Escola Andorrana i tots teníem clar que volíem una celebració pròpia, amb el caliu que dóna la intimitat.

No vam tenir cap dubte que era un aniversari que calia celebrar perquè a l’escola  les celebracions no són una anècdota, són uns moments especialment indicats per a treballar una sèrie d’actituds de gran importància. I, a més, perquè això volia dir que parlaríem de l’Escola, de la seva història, del compromís i l’esforç dels que la van iniciar, dels nostres alumnes i dels professionals que la integren.

I parlar de tota aquesta gent i d’aquests fets és reconèixer el paper fonamental d’uns pares que van apostar per una nova escola que volien que fos laica, que recollís la identitat andorrana i en català, amb un plantejament pedagògic innovador que garantís la qualitat de l’ensenyament.

Celebrar-ho també és un testimoniatge de totes les persones que han treballat i treballen per l’Escola durant aquests 30 anys. Podríem escriure llibres sobre les múltiples històries i anècdotes que han viscut els centres i que han estat experiències irrepetibles tant a nivell personal com professional. Aquestes vivències han fet possible la trajectòria de l’Escola al llarg d’aquestes tres dècades.

I, sens dubte, és fer un reconeixement a totes les promocions d’alumnes que han sortit ja de l’escola els  pares dels quals van escollir un sistema educatiu  encara no consolidat però amb el qual se sentien compromesos i implicats.

Una de les primeres decisions que vam prendre va ser que l’eix de celebració dels trenta anys d’Escola Andorrana es basaria en 15+15, ja que aquesta xifra servia per marcar els 15 que dura l’escolaritat dels alumnes i el fet que la primera promoció ja fa 15 anys que va deixar l’escola.  Joves que avui ja han acabat els seus estudis superiors o que estan a punt de fer-ho. Joves que s’han iniciat al món laboral i que sovint han hagut de ser emprenedors per tenir èxit. Joves que ens agradaria molt  que se sentissin orgullosos d’haver estat alumnes de l’Escola Andorrana.

Tots sabem que quan celebrem un aniversari que vol representar una xifra especial, els 25, els 50 o qualsevol canvi de desena, a més de fer una mirada al passat també ens projectem cap al nostre futur i ens fem grans propòsits de canvis i de reptes pendents.

L’Escola no és diferent en això; cal tenir present tota la nostra història, cal analitzar els fets que ens han portat a ser d’una manera i no d’una altra. Cal ser agraïts per tot allò que hem aconseguit i també amb les persones que ho han fet possible, però sempre amb la mirada posada cap al futur.

Ens trobem en un moment de renovació molt important.  Tenim un bagatge de 30 anys, alguns pensen que és curt i d’altres que és força llarg. Són trenta anys. Temps que ens ha de permetre reflexionar sobre les nostres pràctiques educatives i tornar a posar al centre de tot els nostres principis d’Escola Andorrana que són totalment vigents i actuals. I a partir d’aquí renovar i millorar els nostres plantejaments metodològics per continuar sent innovadors i lluitar per ser excel·lents com a model educatiu.

Podem aprofitar l’experiència d’aquests anys i la il·lusió per la nostra feina i la nostra escola per continuar avançant i treballant per aconseguir que els alumnes aprenguin més i millor.

I ara ja, des del terreny més personal i aprofitant que GAM 21 ens convida a exposar sensacions, experiències, anècdotes, emocions... per celebrar aquest aniversari, jo vull dir-vos que davant aquests 30 anys d’Escola Andorrana sento alegria.

I m’agrada dir que sento aquesta emoció perquè l’alegria té uns components d’energia, de vitalitat i de plenitud . L’alegria anuncia sempre, segons Henri Bergson, gran filòsof i escriptor, que la vida ha triomfat, que ha guanyat terreny, que ha assolit una victòria. Té un accent triomfal. I l’Escola Andorrana ha triomfat, ha guanyat terreny i assolit la victòria de consolidar-se després d’un tímid naixement i d’un precipitat creixement.

La persona que sent alegria la manifesta amb la seva aparença, el seu llenguatge, les seves decisions i els seus actes i m’agradaria que aquest sentiment fos extensiu a les nostres aules perquè com a educadors potser podem ajudar que l’alegria no només sigui un estat d’ànim en els nostres alumnes, sinó un tret del seu caràcter.

Sento alegria perquè estic plenament convençuda que els èxits col·lectius sempre són més importants que els èxits personals, i l’Escola Andorrana és un èxit que es deu a moltes persones. A totes elles, a tots nosaltres una forta felicitació per aquests 30 anys.!!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada