La Martina de l'Escola
Mestra de vocació, devoció per l'educació i passió per l'Escola Andorrana.
Per nosaltres, una de les referències pedagògiques de l'escola, que ens proposa la utopia, tan necessària en educació.
GAM21
Quan ara fa 30 anys
es posava en marxa la Maternal Andorrana, vaig tenir l’oportunitat de poder
participar en l’elaboració del projecte. Les mestres ja les tenien contractades, però em van proposar de ser en l'elaboració
dels principis.
El mes d’agost
d’aquell any vam anar a Girona a fer uns cursos de formació: Pisicó, observació
i experimentació, com explicar contes...etc. Quan al vespre acabàvem els
cursets, ens posàvem mans a l’obra i intentàvem fer la llista dels ingredients
necessaris per començar a cuinar una bona escudella anomenada “Maternal
Andorrana”.
Quina és l’educació
que volem? Què necessitem? Per tal que sigui una escola diferent, amb un
innovador enfocament pedagògic des d’una perspectiva enriquida per les
experiències i els estudis que havíem realitzat . Vam realitzar un esbós i el
vam presentar a les Assessores , ens van donar el vistiplau i ens van dir
endavant !!
Una de les primeres claus per tirar endavant
els principis del projecte era la
col·laboració de totes aquelles persones que formarien part de l’educació d’aquells nen@s, mares i pares, padrins, padrines, assessores, ajudants ,cuineres, polítics, comuns, etc. TOTS aquells agents socials que farien que l’escola
fos una realitat.
Teníem la taula de
treball plena de llibres per situar-nos en un context teòric i agafar
referències per elaborar els
principis que ens ajudarien a realitzar el projecte. Piaget, Freinet, Illich,
Montessori, Neill, Maturana... llibres per conèixer millor el desenvolupament
físic i psicològic. Llibres de
psicomotricitat, Berger, Aucouturier
(vaig tenir la sort durant molts anys de tenir-lo de profe juntament amb
Lapierre ). Llibres per l’organització de la classe per
racons, llibres d’activitats, etc... No faré més llista o ja m’ocuparia tota
la pàgina!!
Els principis de
laïcitat i d’inclusió que van inspirar l’escola han fet i fan que tothom hi
tingui cabuda, en contraposició a aquelles opcions que poden comportar exclusió, que generalment
recaurà sobre els més febles.
Potser m’hauria
pogut estalviar aquesta part, però com la idea és explicar anècdotes, reflexions i vivències, us asseguro que a mi em va marcar molt aquesta
primera part, doncs a partir de llavors ja vaig veure molt clar que la nostra Maternal tenia futur i un
futur cap a la creació de ‘L’ESCOLA ANDORRANA” des de la Maternal al Batxillerat.
Planificació o
improvisació? Us ben asseguro que durant molts anys vam fer reunions maratonianes dia sí i dia també, al vespre , moltes nits i molts i molts caps de setmana, per tal de reflexionar sobre quina educació volíem, quines metodologies, tècniques i programant activitats etc.. per donar respostes d’ensenyament i
aprenentatge més efectives i significatives.
Ara, això sí, ens
vam convertir en professionals de la improvisació, però d’ESPAIS!!
Any 1982, faltaven
24 hores per rebre als primers alumnes de l’escoleta i encara no havien arribat
les cadires i les taules. Uns fusters en un matí van construir els mobles per
posar el material . La moqueta i el sorral ens van salvar la vida aquell
primer dia. Improvisació!!
Any 1983, Ciutat de
Valls, segon any de “ l’escoleta “: dues classes en una botiga , planta baixa menjador i office , primer pis
les dues classes amb els seus banys corresponents. No teníem pati ...
IMPROVISACIÓ! Doncs al carrer d’accés a les escoles veïnes . El millor pati del
món mundial, el jardí del conserge per poder regar les plantetes , escales per poder pujar i saltar, una
roca que sobresortia, el lloc preferit dels nen@s, la creativitat i imaginació,
joc simbòlic: caça de lleons, escalaven l’Everest etc... Si feia fred o plovia, al menjador, explicant contes, escoltant música, ballant i la nostra puça Malibú. Com ens veien
des del carrer una vegada van entrar una família preguntant pel preu de menú, pensant que era un restaurant per a peques. Bona idea no?Emprenedors, apunteu
la idea!!
Any 1984, ole, ole,
ja tenim “escoleta” a la Mercedes
però fins després de Nadal . IMPROVISACIÓ : vam treballar tots els dies de Nadal muntant les classes,
així els nen@s no notarien que, com sempre, érem els professionals de la IMPROVISACIÓ D’ESPAIS.
Any 1985/1986, ara sí, però vam tornar a
IMPROVISAR per tal d'optimitzar recursos, de dues classes en vam fer una de molt
i molt gran!! Els dos millors
anys, a partir d’aquí ja érem
especialistes en IMPROVISAR!!
Any 1987, no, no NO
ens havíem oblidat d’IMPROVISAR! , aquest any va ser el millor, havíem de
començar el curs i ni la primera generació ni la segona teníem CLASSES. Doncs
tornem a IMPROVISAR, uns cap a la
VALL D’INCLES a la borda de la Meri Palmi
i després a la Biblioteca nacional i els altres a la casa de colònies de Sispony .
Els altres anys
pujàvem de pis però ja no vam haver d'IMPROVISAR espais.
L’educació és una
tasca complexa però apassionant. L’escola juntament amb les mares i pares , i
els agents socials hi vam posar moltes esperances per donar resposta a les
necessitats dels ciutadans d’aquell moment i del futur . Ens parlaven d’idiomes, nosaltres de llenguatges. Ens deien més esforç i nosaltres també volíem plaer.
Quina tècnica, quin mètode, nosaltres també parlàvem de moral. Ens parlaven de
competitivitat i nosaltres reivindicàvem la sostenibilitat. En dèiem
llenguatges perquè la vida és comunicació; de moral perquè volíem que
l’actuació dels nostres futurs ciutadans estigués carregada d’intencions; de sostenibilitat , perquè el que
construïm avui ho hem de fer pensant en el demà per no hipotecar-lo. Parlàvem d’emocions i d’actituds, d’esperança i
de confiança... D’aprendre a
aprendre, de metodologies noves i escenaris més plurals, de l’educació
dintre i fora de l’escola, de la formació permanent que ha d’abraçar tota la
nostra vida en un procés continu que no es pot aturar ... Són paraules i conceptes
que donen una dimensió al fet
d’ensenyar i educar.
Nosaltres vam tenir
la sort de NO haver de fer
reformes, ni retocs, doncs havíem de construir programes i era la
nostra gran oportunitat de no caure en vells esquemes i maneres de fer de
sempre. Trencar inèrcies, canviar rutines, fer coses diferents de les que
sempre s’han fet... És difícil i en l’àmbit educatiu encara més. Per això va
ser molt important el conjunt d’
agents socials que van
intervenir aportant les seves percepcions, reflexions,
demandes i idees per ajudar a
dibuixar un nou model, una nova manera d’entendre l’educació en una
perspectiva més emancipadora. No volíem sentenciar a ningú. La tria va ser
suggestiva per a tothom però us asseguro que vam provocar somriures, aplaudiments,
negacions, estranyeses, dubtes, incerteses, interrogants... però van servir
per ajudar a trobar les paraules per definir el projecte educatiu que volíem
per als nostres futurs Andorr@ns. Una escola una mica agosarada, un esbós del
que podria ser un model coherent , no des d’un punt de vista absolut del què
vol dir educació. Tothom vol la millor
educació per als seu fills. Però com identificar-la? A partir de quins
continguts?
Entre les diferents ofertes aparentment homogènies que observàvem, hi havia molta diferència entre els projectes . És quan es parla d’anglès, d'informàtica, etc.. quan més aviat millor, de treball i esforç i disciplina ... de llengua, de mates... de moltes activitats, d’horaris organitzats i compartimentats, d’agendes i motxilles ben plenes. D’informació a dojo i de materials per l’escola, per les vacances, per casa i no posar la tele ... No fos cas que perdessin el tren de l’educació. Tothom vol la millor educació per als seus fills, però si es feia necessari tenir en compte altres paràmetres per ajudar-nos, sobretot, a encarar el futur amb una mirada neta, engrescada, esperançada i confiada. No hi podia haver futur -ni de l’escola, ni de la societat- sense aquesta visió utòpica que ens fa veure més enllà d’aquells que predicaven i prediquen arguments segregadors i raonaments molt sentits per tothom .
Entre les diferents ofertes aparentment homogènies que observàvem, hi havia molta diferència entre els projectes . És quan es parla d’anglès, d'informàtica, etc.. quan més aviat millor, de treball i esforç i disciplina ... de llengua, de mates... de moltes activitats, d’horaris organitzats i compartimentats, d’agendes i motxilles ben plenes. D’informació a dojo i de materials per l’escola, per les vacances, per casa i no posar la tele ... No fos cas que perdessin el tren de l’educació. Tothom vol la millor educació per als seus fills, però si es feia necessari tenir en compte altres paràmetres per ajudar-nos, sobretot, a encarar el futur amb una mirada neta, engrescada, esperançada i confiada. No hi podia haver futur -ni de l’escola, ni de la societat- sense aquesta visió utòpica que ens fa veure més enllà d’aquells que predicaven i prediquen arguments segregadors i raonaments molt sentits per tothom .
Les utopies demanen
una dosi de coratge per fer realitat propostes i accions que trenquin allò que
està massa establert i assentat. Va caldre un gran esforç de creativitat i també de gosadia perquè teníem els recursos i les capacitats de fer una
educació diferent.
Viure, conviure,saber i fer (aprenentatge significatiu). Tot
aprenentatge ha de tenir lligam amb la realitat. Fent, construïm aprenentatges.
Igualtat i diversitat: tenir en compte les habilitats, els interessos i les
capacitats individuals i específiques de cada persona, no tallar tothom amb el
mateix patró, no jutjar-los pel coneixements en relació a un suposat nivell. La
diversitat havia de ser la base,
ja que és la gran oportunitat de creixement individual i col·lectiu. És una
gran riquesa però necessita aprenentatge i acceptació. Socialitzar, educar
críticament i rebel·lar-se contra les injustícies. Observació –experimentació :
si som capaços d’observar podrem veure més enllà de les formes i aparences.
Aprendre a ser
autònom: l’educació també
requereix l’acompanyament constant per arribar a aquest camí . L’equilibri entre
autonomia i acompanyament és una manifestació de l’art d’educar. Els bons
educadors són aquells que tenen l’habilitat de deixar que l’alumne fracassi,
just perquè estigui en disposició de fer un aprenentatge nou. Si el nivell d’autonomia és excessiu el seu
procés d’aprenentatge no esdevé oportunitat de creixement personal. Saber deixar la mà en el
moment precís forma part de les destreses educatives d’un bon educador.
Però l’educació és
planificació i a la vegada adaptació a unes circumstàncies que canvien i no es
tornen a repetir, i la mestria d’educar consisteix a equilibrar justament
PLANIFICACIÓ i IMPROVISACIÓ. Els
processos en els qual es donen els aprenentatges no s’aprenen en cap
universitat, i tant que necessitem molta i molta formació! Però aquesta
formació ha de ser flexible i adaptable. Ha de donar resposta a TOTES LES
SITUACIONS EDUCATIVES que es donen de forma quotidiana i potser, IRREPETIBLE.
La planificació dóna seguretat per preveure situacions generals i respostes
individualitzades per fer propostes de quins són els aprenentatges que van
primer i per què.
Però després cal una feina molt en detall que consisteix en la IMPROVISACIÓ, precisament perquè existeixen una multiplicitat de situacions en les quals la intervenció és impossible de planificar.
Però després cal una feina molt en detall que consisteix en la IMPROVISACIÓ, precisament perquè existeixen una multiplicitat de situacions en les quals la intervenció és impossible de planificar.
Per aconseguir
aquest difícil equilibri cal experiència i reflexió. Vaig tenir la sort de
treballar en una escola a la Mina a Barcelona, on planificació i improvisació eren
sempre la quotidianitat!
L’espontaneïtat necessita també planificació. A la vida i a l’educació, TOT no pot estar regulat per normes, doncs llavors no podríem haver gaudit de la VALL D’INCLES, de la borda de la família PALMITJAVILA NAUDÍ, de l’aigua de la font, del gas per escalfar les menges, de l'era amb els seus matalassos que el pare i la mare de la Meri van voler instal·lar perquè, un dia dormir a la palla van dir vale és divertit !! però com no sabem quants dies tindrem l’escoleta aquí, cal condicionar l’espai!!, de la furgo del Lluís i del meu Renault, per traslladar canalla cansada o perquè plovia, dels plats de terrissa, regal del meu sogre Antoni Santacreu, dels pares que ens pujaven el dinar i sopar fet per les millors cuineres de l’escola, de les culleres, forquilles i gots de cal Lamouroux, del Carlos de l’autobús que sempre ens deia em truqueu a qualsevol hora i jo us vinc a recollir en cas d’alguna situació complicada, del meu marit que em portava el Guillem per poder-li fer una bona abraçada abans d’anar a dormir i de pas ens pujava alguna llangonissa o bull del seu pare. El contacte amb totes aquestes generacions va legitimar l’esperança!!
L’espontaneïtat necessita també planificació. A la vida i a l’educació, TOT no pot estar regulat per normes, doncs llavors no podríem haver gaudit de la VALL D’INCLES, de la borda de la família PALMITJAVILA NAUDÍ, de l’aigua de la font, del gas per escalfar les menges, de l'era amb els seus matalassos que el pare i la mare de la Meri van voler instal·lar perquè, un dia dormir a la palla van dir vale és divertit !! però com no sabem quants dies tindrem l’escoleta aquí, cal condicionar l’espai!!, de la furgo del Lluís i del meu Renault, per traslladar canalla cansada o perquè plovia, dels plats de terrissa, regal del meu sogre Antoni Santacreu, dels pares que ens pujaven el dinar i sopar fet per les millors cuineres de l’escola, de les culleres, forquilles i gots de cal Lamouroux, del Carlos de l’autobús que sempre ens deia em truqueu a qualsevol hora i jo us vinc a recollir en cas d’alguna situació complicada, del meu marit que em portava el Guillem per poder-li fer una bona abraçada abans d’anar a dormir i de pas ens pujava alguna llangonissa o bull del seu pare. El contacte amb totes aquestes generacions va legitimar l’esperança!!
Una escola ben hippie! Felicitats per l'article i gràcies per compartit aquest gran bagatge pedagògic i humà!
ResponEliminagrans artesans!! planificant però deixant la porta oberta a la improvisació.... i improvisant però sense perdre de vista on s'ha planificat que es vol arribar. Com es pot arribar fins aquí, si no??
ResponEliminaI sempre amb un esperit alegre, tranquil, que feia que a ulls dels nens i nenes (us ho asseguro per experiència pròpia) tot semblés ben normal!!
Felicitats! i merci per l'article, està bé descobrir com es vivia des d'una altra òptica! ;)