dimecres, 30 de gener del 2013

7. Nou Misteri d'Educació

Josep Vilaplana Martínez

En Josep, pare de la Violeta -alumna de l'Escola Andorrana-, ha estat president  de l'APAEA durant  alguns anys i actualment membre de la junta directiva. 
En aquesta ocasió ens ofereix una visió molt especial de l'educació actual i  dels seus anhels. Com sempre, les reflexions d'aquest malalt de curiositat ens aporta un valor afegit a la nostra escola.
GAM21


Educar per la tendresa
























Educar per l'esperança


Educar per l'alegria
























Educar per la felicitat
























Per mi, per nosaltres, l'Escola Andorrana és una il·lusió amb prou espai com per encabir-hi tot això i molt més. 

Josep Vilaplana Martínez








dimarts, 15 de gener del 2013

6. Acudits tecnològics


De vegades hom s'adona que la noció del temps sol ser molt subjectiva. Un sistema educatiu de 30 anys es defineix com a jove;   un ordinador el situem a la prehistòria. L'Escola Andorrana va néixer sense ordinadors i en aquest nou article us presentem el testimoni d'una de les persones que més ha seguit la seva evolució a les aules, el Jaume Tadeo.

GAM 21



Ja fa uns dies que les companyes del grup GAM21 van contactar amb mi, com antic mestre de l’escola andorrana i em van demanar d’escriure quelcom sobre la nostra escola.
Qui em coneix sap que no podia ser d’una altra manera, i he intentat donar una visió  positiva i divertida del dia a dia de l’escola.

Després d’anys de treballar com a mestre a  l’escola andorrana, us voldria explicar un dels episodis més simpàtics que em ve a la memòria, n’hi ha d’altres, però aquest uneix dos mons que sempre m’han entusiasmat, l’educació i la informàtica.

Fa uns anyets que els ordinadors van començar a introduir-se als col·legis. La nostra escola va gaudir de 4 o 5 ordinadors, ara no ho recordo exactament, dels que en aquells temps es deien PC d’IBM. Unes màquines portentoses i caríssimes, que ens tenien meravellats a nens i adults.

Ve, al que anàvem, la nostra escola disposava d’aquests ordinadors però en una incipient informàtica educativa, bàsicament sols podíem treballar amb programació de BASIC, cosa bastant impensable amb nens de maternal. Afortunadament ens van mostrar un nou programa que ens permetia fer les primers passes en informàtica.

LOGO, va ser el programa que ens va obrir les portes a introduir la informàtica a l’alumnat. L’activitat que es feia en aquell moment era la següent:
Primer, l’alumne dibuixava i pintava en un paper de quadres grossos (0,8x0,8) un dibuix, que recordava als models de punt de creu que es veuen en les merceries.
Després, anàvem en petits grups als ordinadors on cadascun d’ells reproduïa el dibuix seguint les famoses instruccions de: dreta 90, avança 15, esquerra90,….
I a poc a poc, amb molta paciència i temps reproduïen el seu dibuix.

Així un dia, després de realitzar el primer pas vam anar als ordinadors amb un grupet dels alumnes  més grans, 5 anys, i vam començar a connectar els ordinadors. Mentre els hi anava obrint la sessió i posava el programa per treballar, els infants esperàven pacientment. Però una nena ja no va poder més i quan va veure una llumeta a la pantalla va cridar: “Jaume, li ensenyo, li ensenyo.” Em vaig girar i vaig veure que amb molta fe tenia posat el seu dibuix de paper davant de la pantalla perquè fos aquesta qui el copiés.

Qui ho diria, que anys més tard, l’Alba tindria raó, i que actualment qualsevol portàtil pot capturar les imatges que li mostrem.

Jaume Tadeo