13.- Orígens

Avui no calen presentacions, anem als orígens...
gam21

Em dic Magda Sinfreu i la meva feina la sento de vocació, de molt petita ja volia ser mestra. Actualment imparteixo classe a Escaldes-Engordany al nivell de Maternal B (nens i nenes de 4 i 5 anys ) i hi disfruto molt. A l’escola es treballa en equip i amb les meves companyes acostumo a estar-hi molt a gust.

L’any 1982 juntament amb la Teresa Ros i la Lídia Magallón totes tres d’Escaldes-Engordany, vam ser les mestres pioneres de l’Escola Andorrana, l’any següent s’hi van incorporar la Rosa Mª Aleix, la Martina Martinez i la Francesca Lanau i cada any s’anaven afegin noves companyes. La nostra feina estava dirigida aleshores per les assessores pedagògiques de la Conselleria d’Educació,  les impulsores de l’escola. sobretot per la Sra. Roser Bastida i la Sra. Martina Camiade, conjuntament amb elles elaboràvem el programa i organitzàvem en aquell moment l’Escola Maternal Andorrana que estava situada al carrer  Ciutat de Valls d’ Andorra la Vella. També hi havia la Sra. Lídia Armengol i la Sra. Mercè Segura. L’escola es va crear bàsicament  amb l’objectiu de que els nens fessin un tronc comú  d’adaptació i integració al català i al país i desprès s’escolaritzessin als altres sistemes educatius existents. Per això es van crear tres classes: la de català que era la meva, la de català - francès que era el grup de la Lídia i la de català - castellà que era el grup de la Teresa.  

Per sobre de les assessores pedagògiques hi havia el  Conseller d’ Educació  el Sr. Antoni Ubach i el Cap de Govern el Sr.  Òscar Ribas Reig.

El que va néixer per ser tan sols una Escola Maternal Andorrana, gràcies a la voluntat i la lluita dels pares d’una societat andorrana més progressista i reivindicativa d’una escola del país, que imparteixi els programes en català i laica es va iniciar l’Escola Andorrana de primera ensenyança i així va ser que l’escola va anar creixent a mesura que anaven creixent els nens. Sense ells, sense els alumnes, l’escola no hauria estat possible. El primer any érem 32 alumnes, 30 anys més tard hi ha una escola de maternal i primera ensenyança per parròquia, tres escoles de segona ensenyança, una de batxillerat, i amb un total de 4.270 alumnes.

Abans d’escriure aquestes paraules i per mirar de fer-ho amb més tecnicismes i de forma més professional, he de dir que he buscat per internet, “el paper del mestre avui”, “ l’ école aujourd’hui”,…he mirat tota la informació en relació a l’escola, i es podrien omplir fulls i fulls molt ben escrits, però també he llegit alguns articles de persones que com jo, estan o han estat relacionades amb l’escola com la nostra estimada cuinera la Sra Cielo, diferents mestres i pares, també l’article d’un bon alumne que el recordo quan era petit el Cerni Escalé i he optat per seguir l’ estil de tots ells, dir allò que  sento desprès de 30 anys que com molt bé diu la Sra. Cielo és tota una vida. Per cert els ordinadors, l’internet, totes aquestes noves tecnologies, són pel mestre una eina extraordinària, imprescindible. No hem de deixar d’invertir en aquest aspecte. En aquell temps  a la classe ens fèiem impremtes de gelatina, també en trèiem el seu profit,

Si em demanessin, si els començaments van ser durs, diria que als 20 anys res ens feia por, part d’ il·lusió, part d’inconsciència, suposo. A més ens encoratjava treballar amb els nens i el projecte de crear una escola pròpia del país. No ens qüestionàvem ni per un moment si fer el transport escolar, era feina nostra o no, el fèiem amb el clípol, un Mercedes vell, petit i arrodonit, per mi i segur que per molta altra gent és un record bucòlic. No ens qüestionàvem si portar les grans olles a l’hora de dinar, d’un edifici a l’altre, perquè les anàvem a buscar a la cuina de l’escola francesa, i no hi havia ascensor i la cuina estava situada a l’àtic i hi anàvem a peu, ho fèiem i punt. Sempre ens va caracteritzar l’optimisme i l’alegria de la primera feina.

He viscut tots els canvis, totes les transformacions de l’escola, tot el creixement ràpid al ritme d’un país que semblava que volia adelantar- se al temps. Sovint tant ràpid que sempre teníem l’ impressió de no arribar-hi a temps, però sempre ens en hem sortit.

El treball en equip ha estat la clau, hem desmuntat i muntat classes, hem estat a Ciutat de Valls, a l’edifici de la Mercedes, de forma provisional, a la casa de colònies de Sispony, de Casa Teixidó, als Barracons del Clot d’Emprivat desprès ja es va fer l’Escola Andorrana d’Escaldes-Engordany, on he volgut estar sempre, es van anar creant escoles a cada parròquia. L’augment d’alumnes va ser espectacular i els nens s’anaven fent grans i els programes havien d’anar a la par. Hem treballat amb diferents metodologies i utilitzat diferents materials. Després d’aquest viscut només puc  que sentir-me una privilegiada.

Quan em demanen què és l’escola per tu, dic que és un espai de VIDA i ho escric amb majúscules, els nens i les nenes són plens d’energia, l’arribes a palpar, olorar i sentir dins la pell. L’escola és dinàmica,  és acció, ensenyes, s’aprèn, es canta, es juga, s’expliquen contes,  es pinta, es recita, es fan representacions, es fa esport, esquí, natació educació física, pisicó, vas a la biblioteca, explores l’entorn, anem d’excursió, de viatge, es celebren festes, es fan reunions de pares, de mestres, fas un munt d’activitats, es un món de creativitat i ple d’emocions …ara riuen, ara ploren, ara s’enfaden, ara fan una trasteria, ara els abraces, ara els renyes, és afecte, sorpresa, paciència, vocació, estimar, valorar, respectar, esperar, dir, callar, parlar, observar, amb molta comprensió es resolen conflictes, es treballen valors i actituds,….

Per mi que tinc els nens de maternal,  és conviure amb entusiasme amb les seves necessitats i especificitats. Els nens i nenes  ho porten tot a dins, el mestre els ha d’ajudar a  créixer i a ser persones. Cal saber escoltar els nens i creure en les seves possibilitats.

Evidentment tota aquesta vida s’emmarca dins uns principis i unes finalitats,  que es concretitzen en uns programes que defineixen tots els aprenentatges instrumentals, socials i culturals. Es té en compte l’aprenentatge de les llengües estrangeres que volen afavorir l’obertura a la cultura universal i una relació fluida amb els altres països. És una escola integradora i activa que té en compte l’atenció a la diversitat i l’aprenentatge significatiu.

El què més preocupació em porta  de tot plegat, en aquests moments, és que els joves d’avui hauran de fer front a un mercat laboral poc encoratjador en tots els àmbits. molta part dels nostres alumnes han arribat molt lluny en els seus estudis, són arquitectes, advocats, enginyers, dissenyadors, metges, mestres,…però encara que ara no sigui fàcil per a ells, m’allibera i em porta optimisme  saber que hem format persones molt competents que estan preparades per recórrer el món.